La Font Vella.
Ja fa molts anys que no brolla. Té aparença de capelleta restaurada i conserva, com si fos el braç inert d’una velleta invàlida, la gran barra de ferro que s’havia d’accionar per a bombar l’aigua. Va ser contruïda a finals del segle XIX com a conseqüència de la greu epidèmia de còlera que l’estiu 1885 va assolar bona part del Principat.
Antigament a les cases no es disposava d’aigua corrent, ni tampoc de wàters, ni dutxes. Els pous, les cisternes i el rec del Molí eren les principals fonts d’aprovisionament d’aigua per al consum domèstic. La virulència de l’èpidèmia va moure les autoritats d’arreu a controlar la salubritat de les aigües de consum humà, i es van promoure obres de sanejament d’aigües fecals i la construcció de fonts públiques. La nostra font es va convertir en ‘vella’ quan es van posar en funcionament altres fonts al poble, com la que hi ha a tocar la torre rodona, que porta inscrit l’any MCMXXX, o com la que hi havia hagut a la cantonada de can Punton.
